Index de continguts

1. ELS SISTEMES INFORMÀTICS DE FACTURACIÓ (SIF)

3. Contingut de la reforma

4. Què és el sistema VERI FACTU?. LA FACTURA ELECTRONICA

5. Àmbit d’aplicació

En els últims mesos es venen produint informacions sobre dues noves obligacions formals del nostre sistema fiscal que, pels seus aspectes coincidents, generen confusió, tant quant al fons com quant als seus destinataris i la seva entrada en vigor.

Si bé encara queda algun temps perquè entri en vigor la primera de les mesures, la qual cosa està previst per al dia 1 de Juliol de 2025, sembla convenient redactar aquest breu article amb l’objectiu d’aclarir la situació i evitar errors d’interpretació.

Com diem, es tracta de dues obligacions diferents encara que estiguin certament vinculades:

1r.- El sistema informàtic de facturació (SIF): es tracta d’obligar a tots els empresaris i professionals a utilitzar sistemes informàtics de facturació “certificats”, per a evitar que s’utilitzin softwares que propiciïn la defraudació, normalment softwares de doble ús, que oculten o modifiquen factures o imports d’aquestes.

No és aplicable als usuaris del subministrament immediat d’informació (SII): Per tant, en general les empreses que facturen més de 6 M d’euros no estan afectades per aquesta obligació.

Propícia la utilització d’un sistema automàtic d’enviament de les factures a la AEAT (l’anomenat verifactu) que té unes certes semblances al SII i que indueix a confusió amb l’altra obligació que analitzem en aquesta nota

Entrada en vigor prevista: 1 de Juliol de 2025

2n.- La utilització obligatòria de factura electrònica. En els formats que estableixi el reglament en desenvolupament. Obligarà a emetre i rebre les factures en aquest format, i subministrar-les a la AEAT.

Aplicable a tots els empresaris, grans o petits, a diferència del SIF

Només aplicable a les operacions quan el destinatari són empreses (B2B), a diferència del SIF., que aplica sigui qui sigui el destinatari.

No aplicable per tant a vendes a consumidors finals ni a vendes a Administracions Públiques.

Es realitza mitjançant enviament de la factura a plataformes electròniques que reenvien a l’empresa destinatària i a la AEAT.

Entrada en vigor: desconeguda actualment. Des que s’aprovi el reglament de desenvolupament serà d’un any per a empreses amb facturació superior a 8 M d’euros, i dos anys per a la resta.

Vegem, després d’aquest breu esquema, cada procediment amb major desenvolupament, encara que sense ànim, en absolut, d’exhaustivitat.

ELS SISTEMES INFORMÀTICS DE FACTURACIÓ (SIF)

El precedent normatiu el trobem en els articles 29.2.j) i 201.bis de la Llei General Tributària, en redacció donada per la Llei 11/2021, de prevenció del frau fiscal.

Es desenvolupa pel recent RD 1007/2023, de 5 de desembre, que estableix els requisits dels sistemes i programes informaticos.

Es concreta tècnicament mitjançant una Ordre Ministerial pendent d’aprovació, encara que ja està pràcticament llesta i coneguda a fons per la majoria de les empreses de programari.

Els productors i comercialitzadors de SIF hauran d’oferir els seus productes adaptats al Reglament en el termini màxim de nou mesos des de la publicació de la OM, encara que probablement triguen menys temps.

Àmbit d’aplicació

En general, els subjectes passius de l’Impost de societats i els empresaris individuals

No s’aplica als usuaris del SII. La raó és que aquests empresaris ja informen la AEAT de les dades bàsiques de les seves factures en un termini molt breu, per la qual cosa no poden alterar aquestes dades una vegada subministrats. No obstant això, com amb el SIF es proporcionarà una informació més detallada de les factures, és fàcil que en breu es modifiqui el SII per a ampliar el contingut de la informació.

PER TANT, QUEDEN EXCLOSES DEL SIF LES EMPRESES QUE ESTAN JA EN EL SII, o que passin a estar-ho en el futur.

Tampoc aplica a empresaris exceptuats d’emetre factures, com a agricultors en el seu règim especial, minoristes persones físiques en règim de recàrrec, i règim simplificat d’IVA.

I queden incloses tota la resta d’empresaris i professionals, per petites empreses que siguin.[1]

Contingut de la reforma

Obligar a l’ús de sistemes informàtics de facturació certificats[2], que garanteixin la integritat, conservació, llegibilitat, inalterabilitat dels registres.

– No aplicable a altres sistemes com els comptables i de gestió

– Que permetin l’enviament d’informació a la AEAT, o la seva descàrrega immediata.

– Es preveuen fortes sancions per incomplir aquesta obligació: 50.000 euros per cada exercici sense usar programes certificats.

Exigir que en les factures, o tiquets emesos, figuri un codi QR amb la informació bàsica de la factura.

Exigir, si és el cas, que en la factura figuri la frase “Factura verificable en la seu electrònica de la AEAT o “VERI FACTU”. Aquest és un sistema opcional. Vegem-ho.

Què és el sistema VERI FACTU?

És una opció del sistema, encara que la AEAT farà tot el possible perquè l’apliquin la majoria dels contribuents. Mitjançant l’adopció d’aquest sistema, les factures o tiquets, conforme s’expedeixen, es remeten a una plataforma de la AEAT que les registra i conserva.

Amb l’adopció d’aquest sistema, insistim, opcional:

La conservació de factures i tiquets la fa la pròpia AEAT

Se suavitzen per això els requeriments tècnics del SIF d’aquests contribuents.

Es permet que qualsevol client pugui contrastar la factura rebuda, mitjançant la seva QR, amb la informació de la AEAT: El client d’un bar adherit a aquest sistema, amb el QR del tiquet pot comprovar que, efectivament, el bar ha remès el tiquet a Hisenda, i en un altre cas, pot denunciar-lo.

Si el contribuent no opta per aquest sistema, conservarà ell mateix les seves factures, però s’estableix l’obligació de descàrrega immediata a requeriment de la AEAT. És previsible que es produiran suficients visites inspectores per a bolcar les dades com perquè aquests mateixos contribuents acabin optant pel sistema veri factu.

En definitiva, amb aquest sistema es persegueix corregir pràctiques defraudatòries mitjançant softwares de doble ús, i, al temps, que la AEAT disposi d’una ingent quantitat d’informació de les vendes d’aquests contribuents, que se suma a la que ja té dels grans contribuents, a través, del SII.

Conforme s’adopti de forma generalitzada el sistema VERI**FACTU, unit com diem al SII i, com ara veurem, a la factura electrònica, l’Agència Tributària disposarà d’una informació exhaustiva de les empreses espanyoles. El següent pas, i el veurem en pocs anys, serà la preparació de la comptabilitat en seu de la AEAT. Fàcilment, a més, acabaran desapareixent les autoliquidacions, perquè serà la AEAT, amb aquesta informació exhaustiva, qui efectuï directament la liquidació dels diferents impostos i el seu càrrec en compte.

LA FACTURA ELECTRONICA

En aquest cas el precedent normatiu el trobem en la Llei 18/2022, de creació i creixement d’empreses, coneguda com a llei crea i creix.

L’article 12 d’aquesta llei modifica l’article 2 bis de la llei 56/2007 de Mesures d’Impuls de la Societat de la Informació per a establir, de forma generalitzada, l’obligació d’emetre factures en format electrònic quan el destinatari sigui un empresari o professional.

Com dèiem, està pendent el desenvolupament reglamentari i, quant a l’entrada en vigor d’aquesta obligació, la Disposició Final de la Llei 18/2022 estableix que serà d’un any des de l’entrada en vigor del Reial decret de desenvolupament de la llei (actualment no aprovat) per a les empreses la facturació de les quals sigui superior a vuit milions d’euros i de dos anys per a la resta.[3]

Àmbit d’aplicació

Com hem avançat, tots els empresaris o professionals, però només per a les vendes de béns o serveis en les quals el destinatari de l’operació sigui un altre empresari o professional.

No s’aplica:

Quan el destinatari no tingui a Espanya la seva seu d’activitat, ni un establiment permanent ni el seu domicili.

En el cas que qui emeti la factura sigui el receptor o un tercer, una cosa molt habitual quan el client és una gran empresa, aquest subjecte emissor de la factura deurà igualment complir l’obligació de fer-ho en format electrònic.

Per tant, tots els empresaris residents a Espanya, grans o petits, hauran d’emetre i rebre factures en format electrònic en les seves relacions amb altres empresaris.

Si unim aquesta obligació amb la del SIF s’albira fàcilment la necessitat de digitalització del petit empresari. Una petita botiga de roba, un paleta que fa reparacions a domicili, hauran de rebre factures en format electrònic, i conservar-les d’aquesta manera. Si utilitzen sistemes informàtics per a facturar, com el tiquet del comerç, hauran d’adaptar-se al SIF i, probablement, enviar les factures de manera immediata a la AEAT en optar pel sistema VERI**FACTU.

Contingut

El desenvolupament reglamentari establirà els requisits tècnics i d’informació de la factura electrònica, així com els llenguatges acceptats, que seran almenys la llista de sintaxi continguda en la Decisió d’Execució de la Comissió de 16 d’octubre de 2017. [4]

Per a l’emissió i recepció de les factures electròniques s’establiran unes plataformes d’intercanvi de factures electròniques de caràcter privat i una solució pública de facturació electrònica. Cada empresari decidirà la plataforma que utilitza, però en tot cas no es produeix l’enviament directe d’empresari a empresari, sinó a través d’aquestes plataformes, privades o públiques.

Si intervenen les plataformes privades, de manera immediata subministraran la informació completa a la AEAT, si és la solució pública, evidentment la tindrà en aquest mateix acte.

Les obligacions recauen tant per als empresaris emissors de la factura com per als receptors o destinataris (sempre que al seu torn siguin empresaris, recordem)

Així, els destinataris de les factures electròniques hauran d’informar, pel mateix sistema electrònic, sobre els següents estats de la factura:

Acceptació o rebuig comercial

Pagament efectiu complet i la seva data

Addicionalment es podrà informar sobre acceptació i pagament parcial, així com

de la seva cessió a un tercer

El termini per a informar serà de quatre dies naturals des de la data de l’estat (no computen dissabtes ni diumenges o festius).

Realment, la informació sobre el pagament de les factures és un contingut essencial de la reforma: es pretén que la factura electrònica sigui un mitjà eficaç per a reduir els terminis de pagament entre empresaris. Si tenim en compte que tota la informació es facilitarà a la AEAT és fàcil entendre que l’Agència disposarà d’informació directa, del propi empresari client, sobre el termini de pagament de les factures i l’incompliment que, si és el cas, s’hi hagi produïts sobre els terminis legals màxims (60 dies naturals), la qual cosa permetrà, com menys, publicar un llistat d’empreses incomplidores per part de l’Observatori Estatal de la Morositat Privada.

En esquema presentat pel Departament de Informatica Tributària de la AEAT:

En definitiva, la factura es realitzarà informàticament segons algun dels programes acceptats i s’enviarà, o bé a una plataforma privada o bé directament a la AEAT (si s’opta per això, utilitzant la solució pública). La plataforma receptora o bé la solució pública remetran a la plataforma de l’empresa receptora o directament a aquesta.

L’empresa receptora enviarà comunicació d’acceptació primer, i de pagament després, utilitzant el mateix itinerari, però de tornada.

Les petites empreses que utilitzin el sistema VERI**FACTU l’utilitzaran al seu torn com a forma d’enviament de les factures a la solució pública, la qual cosa serà un altre incentiu per a utilitzar aquest sistema.

Per necessitat, les nostres petites empreses es veuran obligades a fer un important salt en la digitalització dels seus processos.

I l’Agència Tributària, com no podia ser d’una altra forma, farà un altre important salt (ja va donar l’últim amb el SII) en l’obtenció d’informació clau per al control dels més de 3 Milions d’empreses i autònoms que hi ha a Espanya.

[1] Encara que la norma és aplicable només a aquells “que utilitzin sistemes informàtics de facturació, encara que només els usin per a una part de la seva activitat”. Se’ns ocorre que és bastant possible que un metge en la seva consulta particular no utilitzi cap sistema informàtic de facturació, per la qual cosa quedaria al marge del sistema. No vaig agafar una cafeteria o una botiga de comestibles, que habitualment emeten tiquets (factures simplificades) de manera electrònica.

[2] La certificació la dona el productor o comercialitzador de l’aplicació informàtica utilitzada com SIF per l’empresari mitjançant una declaració responsable obligatòria.

[3] El decret ha d’aprovar-se en el termini de sis mesos des de l’aprovació de la publicació de la llei (i aquest termini ja va vèncer el passat 29 de març de 2023), però ocorre que aquesta regulació no entrarà en vigor fins que la Comissió autoritzi l’Estat espanyol a imposar la factura electrònica, impedint per tant l’ús del paper, en contra del que es preveu en els articles 218 i 232 de la Directiva d’IVA. Per tant, una vegada s’autoritzi aquesta excepció al mandat de tals preceptes, comptarà el termini de sis mesos per a desenvolupar la norma. Aprovat el desenvolupament, comptaran el termini d’un o dos anys referits

[4] Missatge XML del CEFACT/ONU de factura aplicable a tota la indústria tal com s’especifica en els esquemes XML 16B (SCRDM — CII) i Missatges UBL de factura i nota de crèdit tal com es defineixen en la norma ISO/IEC 19845:2015